FORO DE ESPAÑA
Login Registrarse FAQ Miembros Buscar FORO DE ESPAÑA





MISERABLE RAIMON…

 
Publicar nuevo tema   Responder al tema    Foros de discusión » Basura para barrer
Ver tema anterior :: Ver tema siguiente  
Autor Mensaje
zarpax
Site Admin




Registrado: 27 Sep 2007
Mensajes: 618
Ubicación: Barcelona

Sexo:Este usuario es un Hombre

MensajePublicado: Dom Mar 23, 2014 6:03 am    Asunto: MISERABLE RAIMON… Responder citando

MISERABLE RAIMON…

El premio a Raimon, dotado con 10.000 euros, dado por el puerco y muy fascista Òmnium Cultural:
[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2014, el año de la consulta y del tricentenario….Medalla de oro del Círculo de Bellas Artes de Madrid… http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/honorable-raimon-3208533 ] [ http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/03/17/valencia/1395087115_272528.html ]

<Entre los galardones que ha obtenido destacan el Premio Nacional de Música (1993), la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes (1995) y el Premio de Honor de la Academia de las Artes y las Ciencias de la Música (2007): http://www.hoyesarte.com/evento/2014/03/raimon-recibe-la-medalla-de-oro-del-circulo-de-bellas-artes/#sthash.bcmYc7Q4.dpuf

Pues ahora para seguir siendo consecuente debería cantar y dormir arriba de un árbol de la Plaza de Cataluña con los Indignados del 15M.

( http://www.cancioneros.com/ca/13/L/cancionero-de-raimon ) La Nova Canço o la canción "de protesta" en este gran impostor:

Vivir es muy difícil… ¡Oh, sí, muy difícil! Integración plena en el sistema denostado, el feo capitalismo, etc.
…<No és difícil morir en aquesta vida,
que viure és més difícil.> Es fácil vivir en esta vida, sin premios es más difícil…

<Elogi dels diners… ¿Elogio de los premios? El premio, dotado con 10.000 euros. El dinero tuerto hace torcida la verdad…

<Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.>

Societat de consum…

<Tu compres un poquet,
jo compre un poquet,
aquell una miqueta de res;
d'això en diran després:
societat de consum.

Tu treballes bastant,
jo treballe quan puc,
aquell treballa tot l'any,
i sempre es diu el mateix:
societat de consum.

Tu viatges molt poc,
jo viatge bastant,
aquell del poble no surt;
ha, ha, ha, ha:
societat de consum.

Les botigues ben plenes,
les butxaques ben buides,
les teues, les meues, les seues.
Però és hora de saber
qui és qui les té plenes.

Societat de consum.>

Porque todo va mal…

<Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.

Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.>

Sí, yo digo sí… Nosotros sí somos de este mundo burgués y capitalista…
<No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.>

Señor burgués…, ninguna cosa pasa hoy. El burgués que me premia, mi amigo, mi amo, mi mecenas…

<La muntanya es fa vella,
la muntanya es fa vella,
la muntanya es fa vella.

Vostè, senyor Esteve,
i també vostè, senyor Gonzàlez,
ho veuen molt bé,
ho veuen molt bé.

Alguna cosa passa avui,
vostès ben bé que ho saben,
però no saben el que és.

I jo, i jo, i jo
no els ho puc dir.

Aquesta gent jove,
ai!, aquesta gent jove,
estudiants i no estudiants,
els hi la tenen jurada.

Senyor Esteve, senyor Gonzàlez,
alguna cosa passa avui,
i jo, i jo, i jo
no els ho puc dir.>

Poca memoria, como te robaron la memoria ya no recuerdas nada y este presente burgués es tu verdad, ya no "feien mentida del present"…
<Animal d'esperances i memòria
No he volgut ser humà d'altra manera,
No he volgut ignorar i resignar-me
A ser, poc més poc menys, com una fera.

Límits, conec molt bé tants i tants límits.
I visc pugnant contra aquests límits. Límits.>

<No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?>

De un país en el que te forras porque no crees en la miseria. Es cierto, crees en la pela…pedazo de hipócrita

<D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.

No creguem en les pistoles:
per a la vida s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.

No creguem en la misèria,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.>

Quan jo vaig nàixer… Tú no has perdido demasiado y has ganado lo tuyo sin trabajar como tus amados proletarios, pequeño burgués…

<A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
encara no havien mort tots.

Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen.
Molts es varen quedar, havien perdut, diuen.
d'altres conegueren l'exili i els seus camins.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots, havíem perdut...

Jo no he vist aquelles morts de ràbia,
jo no he vist aquelles morts de fam,
jo no he vist aquelles morts al front,
jo no he vist aquelles morts a les presons.
No, jo no ho he vist i tot m'ho han contat,
i encara avui al meu poble ho conten,
i encara avui la gent que ho ha vist amb por, ho conta.

No, jo no ho he vist ni vull veure-ho mai,
ni a l'any 70, ni a l'any 40,
ni a cap any dels anys.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots havíem perdut,
a l'any 40.> Como siempre, pedazo de cuentista, sólo ganan algunos. Te admiramos porque lo conseguistes: Tú eres desde hace décadas uno de ellos y, encima, ligado al fascismo del neofranquista y traidorcete Omnium Cultural. Das asco.



_________________
José Mª Rodríguez Vega

...Post eventum vani sunt questus
(“Cuando aparece el necio todo son problemas”).

Volver arriba
Ver perfil de usuario Enviar mensaje privado
Mostrar mensajes de anteriores:   
Publicar nuevo tema   Responder al tema    Foros de discusión » Basura para barrer Todas las horas son GMT
Todas las horas son GMT
Página 1 de 1


 
Cambiar a:  
Puede publicar nuevos temas en este foro
No puede responder a temas en este foro
Puede editar sus mensajes en este foro
No puede borrar sus mensajes en este foro
No puede votar en encuestas en este foro



Mapa del sitio - Powered by phpBB © 2001- 2004 phpBB Group
Designed for Trushkin.net | Styles Database

Crear radio | foros de Politica | Hosting gratis | soporte foros | Contactar | Denunciar un abuso | FAQ | Foro ejemplo

Para vps para prestashop ssd en Desafiohosting.com